MENJA COCODRILS
Hi havia una vegada un cocodril que es trobava a un nen que es deia Òscar, van passejar molta estona junts, l’ Òscar es pensava que havia fet un nou amic, però de sobte al cocodril li va entrar gana i se’l va menjar. La mare va comunicar al poble la seva desaparició, però ningú sabia res, el nen estava a la panxa i encara vivia.
El cocodril va tenir molta mala sort perquè un dia es va trobar cara a cara amb un tigre i aquest se’l va menjar. Com que va quedar tant tip li va entrar soneta, així que es va quedar adormit força estona. Li va despertar una cantarella de una nena que passava a prop seu. El tigre va seguir a la nena, la Isabelita, que anava a casa de la mare de l’Òscar. Pel camí es van fer amics i la Isabelita li va explicar la història de l’Òscar, que feia un dia que havia desaparegut que deien que se l’havia menjat un cocodril.
Mentre anaven de camí i la Isabelita li anava explicant ell va sentir una mossegada a l’estómac que li va fer vomitar el cocodril. Aquest es va sentir molt culpable per que va escoltar tota la història i va decidir vomitar al nen.
El nen al veure que el cocodril havia repensat el que havia fet va decidir perdonar-lo i va convidar a la Isabelita, al tigre i al cocodril a menjar-se un pastís de nata.
A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
Hi havia una vegada un cocodril que es trobava a un nen que es deia Òscar, van passejar molta estona junts, l’ Òscar es pensava que havia fet un nou amic, però de sobte al cocodril li va entrar gana i se’l va menjar. La mare va comunicar al poble la seva desaparició, però ningú sabia res, el nen estava a la panxa i encara vivia.
El cocodril va tenir molta mala sort perquè un dia es va trobar cara a cara amb un tigre i aquest se’l va menjar. Com que va quedar tant tip li va entrar soneta, així que es va quedar adormit força estona. Li va despertar una cantarella de una nena que passava a prop seu. El tigre va seguir a la nena, la Isabelita, que anava a casa de la mare de l’Òscar. Pel camí es van fer amics i la Isabelita li va explicar la història de l’Òscar, que feia un dia que havia desaparegut que deien que se l’havia menjat un cocodril.
Mentre anaven de camí i la Isabelita li anava explicant ell va sentir una mossegada a l’estómac que li va fer vomitar el cocodril. Aquest es va sentir molt culpable per que va escoltar tota la història i va decidir vomitar al nen.
El nen al veure que el cocodril havia repensat el que havia fet va decidir perdonar-lo i va convidar a la Isabelita, al tigre i al cocodril a menjar-se un pastís de nata.
A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario