CONTES INVENTATS...2n

LA LLUITA DELS DRACS

Hi havia una vegada un home que es deia Valeriano i es va trobar al seu amic, un drac que agafava pomes dels arbres pels pobres. No donava pomes solament, també donava fruita, verdura i diferents aliments que podia aconseguir.
Un dia el drac es va posar malalt i el Valeriano el va subtituir en la seva tasca i va marxar al poble a repartir.
La mare del drac al arribar a casa es va adonar que el seu fill estava molt malalt així que va marxar corrents a demanar ajuda al metge del poble. Van passar uns dies i el metge va curar al drac, que no va trigar ni un dia en sortir a vigilar el poble. Mentre caminava pels voltants es va adonar que la gent del poble estaven en perill, hi havia un drac que estava robant el menjar que el Valeriano repartia.
Els dos dracs van lluitar durant cent dies dia i nit i van acabar tan cansats que encara segueixen dormint a les muntanyes d’aquell llunyà poble.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

CONTES INVENTATS...1rB

MENJA COCODRILS

Hi havia una vegada un cocodril que es trobava a un nen que es deia Òscar, van passejar molta estona junts, l’ Òscar es pensava que havia fet un nou amic, però de sobte al cocodril li va entrar gana i se’l va menjar. La mare va comunicar al poble la seva desaparició, però ningú sabia res, el nen estava a la panxa i encara vivia.
El cocodril va tenir molta mala sort perquè un dia es va trobar cara a cara amb un tigre i aquest se’l va menjar. Com que va quedar tant tip li va entrar soneta, així que es va quedar adormit força estona. Li va despertar una cantarella de una nena que passava a prop seu. El tigre va seguir a la nena, la Isabelita, que anava a casa de la mare de l’Òscar. Pel camí es van fer amics i la Isabelita li va explicar la història de l’Òscar, que feia un dia que havia desaparegut que deien que se l’havia menjat un cocodril.
Mentre anaven de camí i la Isabelita li anava explicant ell va sentir una mossegada a l’estómac que li va fer vomitar el cocodril. Aquest es va sentir molt culpable per que va escoltar tota la història i va decidir vomitar al nen.
El nen al veure que el cocodril havia repensat el que havia fet va decidir perdonar-lo i va convidar a la Isabelita, al tigre i al cocodril a menjar-se un pastís de nata.
A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.

CONTES INVENTATS...1rA

AMICS PER SEMPRE


Hi havia una vegada un cavaller que es deia Tornado, tenia un amic que es deia Melic, era un mico molt petit.
Un dia en Melic quan anava amb el seu pare passejant per la selva es van allunyar tant que es van perdre. Es van trobar amb un llop que tenia molta gana, feia tres dies que no menjava. Ells van començar a córrer i el llop els va perseguir fins a cansar-los, el pare del Melic va caure i el llop va aprofitar per mossegar-lo i se‘l va emportar.
En aquests moments va arribar el Tornado i es va trobar al Melic plorant, li va explicar tot el que havia passat i van sortir a buscar al pare.
Van estar dia i nit buscant-lo, passats tres dies el van trobar, però ja estava mort. El llop va sortir de la seva cova i va atacar al cavaller, però com que ell era un bon lluitador es va aixecar i li va llançar tres fletxes i el va deixar adormit per sempre.
Des de aquell dia en Melic i en Tornado van ser amics per sempre i es van defensar de tots els perills que es van trobar a la vida.
I es un gat i és un gos i aquest conte ja s'ha fos.