Aquí teniu les fotos de cicle inicial d'aquest carnaval 2012.
Primer estan les fotos de les màscares que els alumnes de 1er i 2n fan fer en motiu d'aquesta festa, després ja surten les fotos de la rua.
L'enllaç de les fotos cliqueu aquí!
martes 21 de febrero de 2012
domingo 19 de febrero de 2012
domingo 5 de febrero de 2012
Ja tenim padrins de lectura!!!!
Els nens i nenes de Cicle Inicial, el passat divendres, vam fer quelcom molt important...
Vam signar el contracte amb els companys i companyes de cicle mitjà, en el qual ens comprometíem a ser uns bons fillols i filloles de lectura.
Va ser un acte molt seriós, però també divertit. A última hora del matí del divendres, els nens de cicle mità va venir a les nostres classes. A l'arribar, els tutors ens anaven cridant un per un juntament amb el nostre padris i així descobríem qui era el nostre padrí o padrina. Després, ens dirigíem a signar el contracte i un cop acabat ens acompanyaven als nostres lloc i començàvem a conèixer-nos una miqueta millor...
La propera setmana ja comencem les sessions de lectura. No patiu, per aquí mateix, ja us en anirem fent cinc cèntims... per cert, si voleu baixar-vos alguna foto de la signatura de contracte entre padrins i fillols, només us cal clicar AQUÍ
PARES SE'NS OBLIDAVA.... Voleu saber quina serà la nostra disfressa per aquestos carnavals? Doncs demà mireu el blog, en trobareu una foto ;-)
Vam signar el contracte amb els companys i companyes de cicle mitjà, en el qual ens comprometíem a ser uns bons fillols i filloles de lectura.
Va ser un acte molt seriós, però també divertit. A última hora del matí del divendres, els nens de cicle mità va venir a les nostres classes. A l'arribar, els tutors ens anaven cridant un per un juntament amb el nostre padris i així descobríem qui era el nostre padrí o padrina. Després, ens dirigíem a signar el contracte i un cop acabat ens acompanyaven als nostres lloc i començàvem a conèixer-nos una miqueta millor...
La propera setmana ja comencem les sessions de lectura. No patiu, per aquí mateix, ja us en anirem fent cinc cèntims... per cert, si voleu baixar-vos alguna foto de la signatura de contracte entre padrins i fillols, només us cal clicar AQUÍ
PARES SE'NS OBLIDAVA.... Voleu saber quina serà la nostra disfressa per aquestos carnavals? Doncs demà mireu el blog, en trobareu una foto ;-)
jueves 7 de abril de 2011
SETMANA CULTURAL... Reciclem a cicle inicial!!!
Els nens i nenes de cicle inicial, aquesta setmana hem estat treballant el reciclatge. Hem fet moltes activitats divertides, des de fulls de paper a joguines amb briks, cartrons, ampolles de plàstic...també, hem jugat amb la pissarra digital, i hem après el significat de les tres R: Reciclar, Reduir i Reutilitzar .
lunes 4 de abril de 2011
Històries inventades classe de 2n
martes 8 de febrero de 2011
CONTES INVENTATS...2n
LA LLUITA DELS DRACS
Hi havia una vegada un home que es deia Valeriano i es va trobar al seu amic, un drac que agafava pomes dels arbres pels pobres. No donava pomes solament, també donava fruita, verdura i diferents aliments que podia aconseguir.
Un dia el drac es va posar malalt i el Valeriano el va subtituir en la seva tasca i va marxar al poble a repartir.
La mare del drac al arribar a casa es va adonar que el seu fill estava molt malalt així que va marxar corrents a demanar ajuda al metge del poble. Van passar uns dies i el metge va curar al drac, que no va trigar ni un dia en sortir a vigilar el poble. Mentre caminava pels voltants es va adonar que la gent del poble estaven en perill, hi havia un drac que estava robant el menjar que el Valeriano repartia.
Els dos dracs van lluitar durant cent dies dia i nit i van acabar tan cansats que encara segueixen dormint a les muntanyes d’aquell llunyà poble.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Hi havia una vegada un home que es deia Valeriano i es va trobar al seu amic, un drac que agafava pomes dels arbres pels pobres. No donava pomes solament, també donava fruita, verdura i diferents aliments que podia aconseguir.
Un dia el drac es va posar malalt i el Valeriano el va subtituir en la seva tasca i va marxar al poble a repartir.
La mare del drac al arribar a casa es va adonar que el seu fill estava molt malalt així que va marxar corrents a demanar ajuda al metge del poble. Van passar uns dies i el metge va curar al drac, que no va trigar ni un dia en sortir a vigilar el poble. Mentre caminava pels voltants es va adonar que la gent del poble estaven en perill, hi havia un drac que estava robant el menjar que el Valeriano repartia.
Els dos dracs van lluitar durant cent dies dia i nit i van acabar tan cansats que encara segueixen dormint a les muntanyes d’aquell llunyà poble.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
CONTES INVENTATS...1rB
MENJA COCODRILS
Hi havia una vegada un cocodril que es trobava a un nen que es deia Òscar, van passejar molta estona junts, l’ Òscar es pensava que havia fet un nou amic, però de sobte al cocodril li va entrar gana i se’l va menjar. La mare va comunicar al poble la seva desaparició, però ningú sabia res, el nen estava a la panxa i encara vivia.
El cocodril va tenir molta mala sort perquè un dia es va trobar cara a cara amb un tigre i aquest se’l va menjar. Com que va quedar tant tip li va entrar soneta, així que es va quedar adormit força estona. Li va despertar una cantarella de una nena que passava a prop seu. El tigre va seguir a la nena, la Isabelita, que anava a casa de la mare de l’Òscar. Pel camí es van fer amics i la Isabelita li va explicar la història de l’Òscar, que feia un dia que havia desaparegut que deien que se l’havia menjat un cocodril.
Mentre anaven de camí i la Isabelita li anava explicant ell va sentir una mossegada a l’estómac que li va fer vomitar el cocodril. Aquest es va sentir molt culpable per que va escoltar tota la història i va decidir vomitar al nen.
El nen al veure que el cocodril havia repensat el que havia fet va decidir perdonar-lo i va convidar a la Isabelita, al tigre i al cocodril a menjar-se un pastís de nata.
A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
Hi havia una vegada un cocodril que es trobava a un nen que es deia Òscar, van passejar molta estona junts, l’ Òscar es pensava que havia fet un nou amic, però de sobte al cocodril li va entrar gana i se’l va menjar. La mare va comunicar al poble la seva desaparició, però ningú sabia res, el nen estava a la panxa i encara vivia.
El cocodril va tenir molta mala sort perquè un dia es va trobar cara a cara amb un tigre i aquest se’l va menjar. Com que va quedar tant tip li va entrar soneta, així que es va quedar adormit força estona. Li va despertar una cantarella de una nena que passava a prop seu. El tigre va seguir a la nena, la Isabelita, que anava a casa de la mare de l’Òscar. Pel camí es van fer amics i la Isabelita li va explicar la història de l’Òscar, que feia un dia que havia desaparegut que deien que se l’havia menjat un cocodril.
Mentre anaven de camí i la Isabelita li anava explicant ell va sentir una mossegada a l’estómac que li va fer vomitar el cocodril. Aquest es va sentir molt culpable per que va escoltar tota la història i va decidir vomitar al nen.
El nen al veure que el cocodril havia repensat el que havia fet va decidir perdonar-lo i va convidar a la Isabelita, al tigre i al cocodril a menjar-se un pastís de nata.
A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
